lunes, 26 de septiembre de 2011

La Torre de la Carrova i la seva història.


Des de fa temps que sento que la Torre de la Carrova era una torre de vigilància on hi havia una cadena que, penjada fins a l'altra torre bessona situada al terme de Campredó, impedia el pas als vaixells que circulaven pel riu. Tot això diuen que és llegenda. Jo, no he trobat cap llibre d'història que ho pugui confirmar. A més, com podreu veure a la foto de baix, la distància existent entre les dues torres fa una mica increïble l'existència d'una cadena de llargada considerable que mantingués aturades a les llaüts o pontons o demés barques que pujaven el riu. Quant pesaria una cadena d'aquestes dimensions? Qui la tensaria per a què quedés prou estirada per a impedir el pas? Sorgeixen tantes preguntes que lo de la cadena ho deixarem a l'aire i si algú pot aportar alguna dada que l'exposi.

A Campredó, quasi imperceptible l'altra Torre des de la Carrova.

En aquestes lletres intentaré posar-vos al corrent breument de la història d'aquesta torre rectangular de 15 x 11.5 m i que s'eleva des del rocam calcari, volent gratar el cel,  fins a arribar a uns 18.5 m d'alçada.
El nom de "Carrova" o "Al-Charrova" ja apareix documentat per primer cop l'any 1149 al ser donat el Castell d'Amposta als Hospitalers, però no com a torre sinó com a la font existent en aquell lloc.

Imatge de la font.

La referència més antiga de la torre es relaciona amb un tal Bernat Raimon, qui amb anterioritat al 1313 l'havia posseït a l'igual que les terres que li corresponien en concepte d'usdefruit possiblement degut a què el Rei Pere el Gran fa una crida al poblament d'Amposta el 30 de desembre de 1280  i el 1281 concedeix la carta de població que Alfons III va confirma el 1286. Possiblement, la torre, es construís en aquella època, durant l'usdefruit de Raimon i també d'en Guillem de Fonollar, amb el fi de controlar i defensar la ruta de l'Ebre, ruta important del regne per a la sortida al mar del blat aragonés. Aquest li van vendre a Arnau de Pons l'any 1313.
És palesa la situació excel.lent que la torre té per al control del riu, per això, l'any 1465 durant la guerra contra Joan II, la Universitat de Tortosa hi destinà tres homes per tal que la guardessin, però no diu res d'una cadena per a impedir el pas.
A través dels escrits del 1313 sabem que en aquella zona hi havia aiguamolls i aigua embassada, garriga poblada de mates i arbusts i d'arbres no gaire grossos, terra campa o lliure d'arbres on es cultivava blat, i altres terrenys on es cultivava l'olivera, per això la finca posseia un molí d'oli, el qual es presenta derruït en els escrits del 1410, any en que també es documenta el cultiu de la vinya.
Des de l'any 1325 fins la meitat del segle XV se'n coneixen diversos posseïdors: Francesca de Pollagué, Domènec Miralles (1410), Bernat i Pere Miralles (1428), peró sembla que el rei continuava mantenint la propietat en règim de fadiga i amb un cens d'un paó per Pasqua.
Fray Bernat LLorens, abat de Benifassà, va adquirir l'heretat de Bernat i Pere Miralles, amb la qual cosa, la torre, passa a forma part dels dominis del monestir, això succeeix allà el 1443. A partir de llavors els frares de Benifassà passen a conservar l'expotació i el domini de la Carrova, fins que se sap que el 1905 Josep Santamaria i Gilbert deixa l'heretat de la Carrova als seu fills, Lluís i Manuel Santamaria i Roca.
El 1993, l'Ajuntament d'Amposta l'adquireix per a realitzar la seva restauració.
Per lo tant, en un època on les lleudes fluvials, relíquia dels àrabs, i les imposicions engreixaven les arques reials o senyorials és d'estranyar que no hi hagi cap document en el que s'indiqui la retenció d'alguna barca per part de la cadena de la torre degut a què no ha pagat dits impostos, com a exemple. En canvi sí podem trobar documents del s. XV en los quals se'ns indica la retenció de barques al port de Tortosa degut a què no han realitzat la seva contribució econòmica o lleuda de Tortosa (tarifa duanera). 
Espero que, amb aquestes lletres, hagi aclarit un poc més part de la nostra història, encara que tingui part d'una llegenda urbana que no se sap si és certa o no.




Font: Museu del Montsià.

jueves, 15 de septiembre de 2011

Historia Prohibida.

Nombrando así a dicha entrada quiero hacerles creer que verdaderamente hay una historia, antigua, que nos ha sido ocultada por razones obvias. La obviedad la encontrarán en el vídeo que les ofrezco titulado "Arqueología Prohibida". El vídeo nos hace pensar si realmente somos los primeros homínidos racionales en ocupar este planeta o si, antes de nosotros, ha habido otra civilización. 
A veces, nada es lo que parece y, pensar que estamos solos y que somos los primeros puede llevarnos al error más grande de nuestra civilización e historia.
Estos son solo unos ejemplos de cientos de DESCUBRIMIENTOS IMPOSIBLES o TECNOLOGÍA PERDIDA que encontrará usted en el vídeo y que son como una piedra pequeña en el zapato para la ciencia oficial, llámense arqueólogos antropólogos o historiadores:


Vaso de plata y zinc decorado (100,000 años).
Monumento de Yonaguni, bajo el mar de Japón (aprox. era glacial)
Huellas con calzado (entre 300 y 600 millones de años)
Vasija con escritura sumeria.. en Bolivia (los sumerios "aparecieron" hacia el 3,000 A.C.)
Cráneo con orificio de proyectil (40,000 años)
Huellas homínidas junto a la de dinosaurios (entre 120 y 130 millones de años)
Nanotecnologia -Tecnología Microscópica- (entre 20,000 y 318,000 años)
Martillo de hierro fundido con mango petrificado (unos 140 millones de años)


Adéntrese en este mundo de la misteriosa arqueología que nos ofrece nuestro propio planeta y después decida.


viernes, 9 de septiembre de 2011

Secuestrados.


Poques pel·lícules comento, la veritat, però és que "Secuestrados", em va tenir durant una hora i mitja que dura en un intens estat de nerviosisme, preocupació per acabar horroritzat. 
Val la pena veure-la per posar-se a la pell dels que han sofert un robatori a casa i han acabat sent presoners dels propis assaltadors. No us la perdeu!!! Vos crearà una lluita interna entre els drets d'uns que tenen com a forma de vida la delinqüència, la duresa de les lleis segons per a quines penes, i inclòs, possiblement la incorporació de la pena de mort segons per a quins tipus de delictes.

Sinopsi:
Jaume, Marta i la seva filla Isa acaben de mudar-se a una selecta urbanització de les afores d'una ciutat. Mentre es preparen per a cel.lebrar la primera nit en la nova casa, tres encaputxats irrompen violentamnet en la vivenda amb l'objectiu de robar i sense importar-los l'horror que sembren al seu pas.


CRÍTIQUES
----------------------------------------
"Implacable y realista, 'Secuestrados' logra casi lo imposible: dejar a un duro festival de terror en estado de shock" (Joe Leydon: Variety)
----------------------------------------
"Su eficacia para roer los nervios del espectador es irreprochable (...) La brillantez de forma no enmascara un defecto de intención: al final, lo que queda es, más que terror, puro (y algo reprobable) sensacionalismo" (Jordi Costa: Diario El País)
----------------------------------------
"No será original, pero sí es un ejercicio de género confeccionado con elegancia, atmósfera y fluidez narrativa" (Jordi Batlle Caminal: Diario La Vanguardia)
----------------------------------------
"Da más miedo por su premisa que por la propia acción (...) La acción (excesivamente violenta, a veces) ocurre a tiempo real, la sangre te salta a la cara (...) excelente Manuela Vellés" (Irene Crespo: Cinemanía)
----------------------------------------
"Vivas rueda con un pulso admirable, no teme tensar las cuerdas del horror, la violencia y la locura y se revela un gran director de (grandes) actores"

jueves, 1 de septiembre de 2011

El verb "Saber" en el gènere negre.

En la literatura de gènere negre hi ha un verb que té un especial protagonisme dintre de la trama, el verb "Saber". Saber massa o saber massa poc, dintre d'aquest escenari que es desenvolupa en un món literari normalment violent, pot suposar-te la vida o la mort, segons la informació que tinguis i el seu valor i segons la utilitat que li puguin donar els que van darrera d'ella.
Atret per aquest verb, he intentat fer un recull de les frases que normalment surten o s'utilitzen, però segur que em deixo algunes quantes, i de bones; per tant, vos animo a posar-ne alguna de les que no es troben en aquesta llista. 
Ànims i a veure si em sorpreneu!!!


Saps massa. No sé res. Tindries que saber-ho. Et faig sabedor. Ell, no ho tindria que saber. Sé com va passar. Déu sap com va passar. No ho sap ni Déu. Vés a saber! Es fa saber! No sé què vols dir. Fes-ho saber a tothom. No ho facis saber a ningú o... L'assassinat, és a saber, una mort violenta. La mort té un no sé què que m'atrau. Em sap greu. No saps on et fiques. No sap lo que té. Sap estar, sap fer. Saber de cor. Posa tot el teu saber en aquest cas. I què sé jo! La sap llarga. Qui sap si... Saber fil per randa. Saber de cap a peus. No saber per quin cap començar. No sap quina mosca li ha picat. No sé per quins set sous has fet això. Sap de quin mal pateix. Sap manejar la llengua. No sap a quin sant encomanar-se. Corrien sense saber on anaven. Ploraven sense saber el perquè. Fa saber els antecedents. Sabrà sortir-se'n. Saber compondre-s'ho. Sentir campanes i no saber d'on. Saber per on anar...