sábado, 26 de febrero de 2011

L'Any de la Picassó. Raonaments d'un infaust pensador.

Com assaltat per una endimoniada plaga d'urticària, pico tot. 
Em pica tot el cos com descarada reacció a les fluctuacions que neixen diàriament als meus voltants. 
Aquest any l'anomenaré, com un inequívoc visionari que profetitza a l'estil d'un Nostradamus modern , l'Any de la Picassó. El temps, em domarà la raó. O no.
Els savis rics alemanys demanen més joves titulats per a què acudeixin a treballar al país de les oportunitats, de les promeses, el que dóna enveja, el que lliga als gossos amb llonganissa, al país que no els defraudarà, capdavanter de l'Europa mustia, envellida, de vegades cega i algun cop delirant.
Aquí, els joves, la dona, el germà, el cosí, l'oncle... tots estan a l'atur atrapats en un bucle que no té fi, del que no s'extreu  un duro, del que no surt faena i que no saben, els qui l'empenyen, cap a quin sentit ha de girar. Dreta o esquerra? Tant hi fa.
Pel darrera em demanen que treballi més i que cobri menys. M'ho demana gent que guanya molt i perd poc i això em fa bullir la sang. Serà la causa de la meva picassó?
Pel davant em pugen els preus, els més solvents i amb més clients, motivant que tenen pèrdues. Ajudem-los o els ho cauran els maons al cap!!
La Xina és el model productiu i econòmic a seguir!! Fotrem el camp!! -em criden a l'orella com a treballador sord que sóc.
Crec que tinc una caparra enganxada a l'esquena que en xucla la sang i em deixarà quan li faci pena.
Per tota això em pica l'esquena i me la rasco amb prou faena.
Les cames em fan figa de tant treball dur i em diuen que encara sóc jove, que aguanti fins als 67, 68, 69... Fins la mort!!
Diu que no hi haurà prou gent cotitzant per aguantar la mamella de la jubilació.
Diu que al pujar l'envelliment, haurem cotitzat menys anys treballant que pas estarem en la jubilació.
La mamella de l'Estat, que dóna llet al qui la necessita però també al fart. 
Ja n'hi ha prou golosos impetuosos que voleu deixar-la seca!! Acabareu amb ella. I amb la vedella.
I jo em pregunto: que no hi haurà ma d'obra per contractar? Som milers de milions de persones amb ganes de faena!!! Volem faena!!! -cridaran els del darrera. I els que vindran.
Em rasco tot perquè en cou l'esquena, em vull la sang i se m'infla la vena.
Més que picar-me les cames, les tinc condolides de tant d'esforç, però també de pena. 
Dels setze que treballo: de guixaire, forner, pagès, mecànic, carnisser, administratiu, municipal...  i no veig que s'acabi bé el meu final.
Per tota això em piquen les cames i me les rasco amb ganes.
"Spain is different", diria un americà gord i llustrós com a representant pur del consumidor capitalista consumit pel seu propi consum. 
Què els ho va bé als reis de la palla? Mira't la teva espatlla, amic, veuràs la mort amb la dalla.  
I per últim, el món musulmà ha despertat del seu letargi sumís a una figura que representava una emmascarada dictadura, irrespectuosa, devoradora que espletava el país amb impunitat plena dilapidant fortuna i poble.
Ara, vist el resultat, diuen els governants estrangers que són uns dictadors. Si ja ho eren!! -deia l'oprimit poble.
Volen més democràcia, llibertat, més treball. Aquest és el seu lema mentre puja el petroli gràcies al seus moviments dirigits per la valentia, unió i al crit de revolució. Passió perillosa. Lluita noble. 
I jo, mentre pico tot i em rasco com un boig desesperat, tot això que passa, ho trobo estrany. 
Què i qui hi ha al darrera? 
Mentre m'ho pregunto em pica el cap i me'l rasco com un babau sense extreure cap claredat.
El temps dirà, i a lo millor amb prou faena, què era lo que portava tota aquesta cadena. Llibertat, democràcia o lladronici, autocràcia i algun que altre dilema que va quedar amagat darrera alguna esquena, amb panxa ampla i mitja lluna com emblema.

jueves, 17 de febrero de 2011

El Policia.


 
Treballen festius, nits, Nadals, amb perillositat i penositat, cobren poc. Sempre estan de festa, cobren massa.  
Segur que es queden els diners de les denuncies. Et pago tants diners i deixem anar lo de la denuncia. 
Mira'ls, tot lo dia voltant. No sé on es foten, no se'ls veu. 
Què foten a aquesta cruïlla? Tindrien que estar més aquí. 
Què antipàtics són. Tot lo dia parlant. 
Denuncien massa. No foten cop, no denuncien gens. 
Aniré a per tu si em denuncies, no saps qui sóc. No arribeu als objectius. Heu denunciat massa i passeu de l'objectiu. 
Han agafat uns traficants de droga. Als que saben que passen droga no els fan res. 
La culpa és dels qui la venen. Jo, consumeixo i saps què: que no en venguin. 
Tindrien que endurir més les lleis. Que no en feu massa aplicant la llei? 
Hauríeu de pegar més. A mi no em toqueu o vos denunciaré. 
Han de ser més amables, més respectuosos, posar sempre bona cara. Què fills de puta sou. No teniu gens de gràcia. 
No vull ser un poli de merda. Se'n presenten 10 mil a les oposicions. 
Han passat una oposició i nou mesos a una escola. T'han regalat la plaça. 
Vaja, una noia policia. No teniu dones treballant en aquesta plantilla. 
Què t'has cregut qui ets tu perquè portes aquest uniforme? Han de fer més respecte. 
Més durs amb l'alcoholèmia. No passa res per veure un poc, jo controlo. 
Què professionals són. No tenen ni idea de la seva feina. 
Està massa gord i no agafarà cap lladre. Massa temps lliure, tot el dia al gimnàs. 
No sap parlar. Utilitza massa tecnicisme i no l'entenc. 
No són advocats. Coneixen moltes lleis, par-la amb ells. 
No són psicòlegs. Saben com mediar en un conflicte, truca. 
No toqueu a cap ferit, no sou metges. No li han fet res al ferit.  
Tenen poca formació. No perdre'm el temps i el diners formant-vos. 
Amb l'arma, són un perill, no tenen ni punteria. Enguany no han anat al club de tir a fer pràctiques. 
Han de jubilar-se més tard. Què fa aquest vell davant la discoteca? 
No tenen sentiments. He vist com s'emocionava al salvar-li la vida. 
Talla't els cabells. Van massa rapats. 
Porten ulleres de sol igual que els pinxos. Què passa quelcom que em mires tant? 
Tots els anys canvien de roba. Quina pinta, van amb roba vella, trencada i descolorida. 
Fan cafès al bar. ¿Per què no veniu al bar a fer cafè i així vos veuran per aquí? 
Estan dinant al restaurant. Treballant 12 hores en cap de setmana no poden anar a dinar a casa...". 

Nota: Una entrada inspirada en l'article de la revista L'Estel "Notes d'un vianant. L'Agent."del gran mestre poeta Josep Igual (D.E.P).

sábado, 12 de febrero de 2011

Imatges guanyadores del World Press Photo.

Si ahir vos posava en aquest bloc imatges que incitaven a la risa, avui, per desgracia, vos posaré tres imatges extretes de l'agència EFE guardonadores amb el premi World Press Photo que inciten a tot lo contrari. 
Són imatges impactants, sobre tot la que ha guanyat el premi quedant-se en primer lloc, la de Bibi Aisha, una dona afganesa de 18 anys a qui van amputar el nas i les orelles per no obeir el seu marit.
La història de Bibi és la següent: Bibi Aisha, veïna de la província d'Oruzgan, va deixar el seu marit per maltractaments però un dirigent talibà va ordenar que se li apliqués la justícia per fer-ho i el seu marit li va tallar les orelles i el nas. La jove viu ara als Estats Units on li han reconstruït la cara.
Quina llàstima que una imatge com aquesta, la de la barbàrie produïda per un home contra una dona, sigui la guanyadora. 

Retrat de Bibi Aisha, una noia afganesa de 18 anys, obra de la periodista sud-africana Jodi Bieber, que ha guanyat el World Press Photo. EFE

Imatge de la cornada que va patir Julio Aparicio a Las Ventas el 21 de maig del 2010 amb què l'espanyol Gustavo Cuevas, de l'agència Efe, ha aconseguit el segon premi, en la categoria d'esport, del certamen World Press Photo. GUSTAVO CUEVAS | EFE

Imatge de Guillem Valle publicada al Quadern del Diumenge d'EL PERIÓDICO sobre les eleccions al Sudan distingida en els guardons.

viernes, 11 de febrero de 2011

Viva la Risa!!!

Com s'apropa el cap de setmana, vos he preparat unes imatges per a riure una estona i començar així de bé els dies festius. 
Allà van!!!






 I per acabar, un vídeo dels reis de la comèdia i la risa: Benny Hill.



Espero que vos heu divertit en aquest petit "ratet" de risa que vos he ofert!!
Ara, veureu el món d'una altra manera.

viernes, 4 de febrero de 2011

Enduriment a EEUU de la Llei del Tabac.



No m'estranya que a New York hagin endurit la prohibició de fumar. Ara ho volen fer extensiu fins hi tot a la platja. I és normal!! Els humans, som així de soques. Ells, posen com a motivació que es salven més vides degut a què des de que s'ha endurit la llei hi ha menys gent fumant. Per a mi, la motivació d'aquesta prohibició és lo bruts que arribem a ser tots els que estem catalogats com a éssers racionals. Com a exemple, poso aquesta foto feta aquest estiu. Pareixerà estrany que la tregui ara. Doncs sí, sabia que un dia o altre arribaria l'hora i que la imatge tindria el seu lloc, i també la seva explicació del per què vaig fer la foto. 
M'explicaré. 
La platja pot ser una qualsevol. Arribes amb tota la teva família i busques el millor lloc de la platja per a poder escampar les tovalloles i les demés coses que un porta per passar el dia. I què et trobes? Les burilles de cigarreta que algú, conscientment, ha deixat tirades al terra perquè a n'ell/a no li fan cap tipus d'efecte visual molest ni li grata la consciència mantenir el Planeta net.
Així, doncs, ens queixen de que cada cop hi ha més prohibicions i menys llibertats. Possiblement arribi el dia en què s'hagí de regular només les llibertats, ja que tot estarà prohibit degut a les nostres maneres d'actuar que es poden evitar amb un poc de civisme.
Queda dit això. 

miércoles, 2 de febrero de 2011

Centurión: la película.

La película nos acerca al mundo de las legiones romanas y su labor imperialista por la conquista de otros territorios. Este film trata de la invasión de Gran Bretaña, defendida por los Pictos, una agrupación de tribus que habitaban en el norte y centro de Escocia. 
Lo impresionante del film y lo que a mi parecer ha querido buscar y mostrarnos el director, Neil Marshall, es la realidad en las escenas de lucha, sobre todo en lo relativo a la crudeza del impacto de una arma de acero, como es la espada, sobre el cuerpo humano; la resistencia y la dureza de los soldados de aquel tiempo; y las tácticas de guerrilla que utilizaban las tribus nativas.
Yo, pasé un buen rato viéndola.

Sinopsis:
“Centurión” está ambientado en Gran Bretaña, en los primeros años después de Cristo. Quinto, único superviviente de un salvaje ataque a un fuerte fronterizo romano, se une a la legendaria IX Legión del general Virilo en su marcha hacia el norte para aniquilar a las aterradoras tribus conocidas como los Pictos. Tras un ataque por sorpresa, Virilo es hecho prisionero y Quinto tendrá que luchar por sobrevivir tras las líneas enemigas con un reducido grupo de soldados en una carrera por salvar a su general, evitar la captura y burlar a la muerte.